Marta's BloG

Taula per a Sis

2009-09-18T07:22:00.000-07:00

Nyoca va estrenar a la Tardoral passada (2008/2009) Una taula per a sis, una obra còmica d'Alan Ayckbourn, un autor contemporàni anglès. És una reflexió sobre les relacions familiars, tractades còmicament, patents sobretot, en els personatges femenins... (un d'ells.. el meu... el més còmic de tots i el millor personatge que he fet mai)

"L'obra s'inicia amb la celebració de l'aniversari de la Laura en un restaurant francès, del qual, la família n'és habitual. Amb una gran habilitat estructural, l'autor recorre al passat immediat i també al futur més properes per tal de donar-nos a conèixer els vincles dels seus fills amb les seves parelles i, alhora, amb la seva pròpia família.

Una taula per a sis és una profunda reflexió, en clau de comèdia, de les relacions humanes. Observem com s'estructuren i es desestructuren les vides dels personatges com si d'un castell de cartes es tractés." (Joan Monells, director)

Repartiment:

Laura (la mare): Consol Sans
Robert (el pare) Josep Lluís Simarro
Enric (el fill gran) Dani Acosta
Estefania (dona de l'Enric) Roser Cruells
Roland (fill pertit) Francesc Martí
Alexandra (parella d'en Roland) Marta Piqué
Calvino (amo del restaurant) Jordi Allepuz
Tito (cambrer) José Ruiz

Fitxa Tècninca:

Escenografia: Ferran Ycobalzeta
Atrezzo: Carmina Moncau
Vestuari: Consol Sans
Il·luminació: Jordi Canudas
So: Núria Mas
traducció i adaptació: Carmina Moncau
Direcció: Joan Monells

PROPERS BOLOS:

25 d'octubre del 2009 a Palau Solità
1 de novembre del 2009 a Valldoreix
8 de novembre del 2009 Sant Feliu de Guixols (era concurs, un 8'5 de nota, no està mal...)
23 de gener del 2010 a Camps
7 de febrer del 2010 a Santa Perpètua
20 de febrer a les Franqueses
14 de març a Arenys

2010:

17 de gener a Canet

23 de gener a Fals

24 de gener a Gràcia

7 de febrer a Santa Perpètua

20 de febrer a les Franqueses

28 de febrer a Caldes

7 de març a Calella

14 de març a Arenys

CV

2009-09-18T07:14:00.001-07:00

MARTA PIQUÉ ESCURA

Dades Personals:

E-mail: mpique.escura@gmail.com

Formació Acadèmica:

2004 – 2009 LLICENCIADA EN COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL,
Universitat de Vic (UVIC)

Formació Complementària:

• Curs de Fotografía General de 180 hores, IDEP (Universitat Abat Oliba - 2009).
• Crus d’Iniciació a la ràdio, Organitzat per Cop d’Ull i pel Col·legi de Periodistes de Catalunya. (Febrer del 2006)

Experiència:

2009:

FOTÒGRAFA, CÀMERA I EDICIÓ
Fotografíes per l’Associació Artística Cultural Roda Fetillera en el projecte teatral Ha Nascut Cugula, Així com la realizació del tràiler i la grabació de l’obra i la seva edició (Setembre del 2009, Granollers)

CÀMERA I EDICIÓ
Realizació del curtmetratge Lectura Clandestina per l’Ajuntament de la Garriga (Febrer del 2009, La Garriga)

2008:

FOTÒGRAFA
En una comunió. (Maig, l’Ametlla del Vallès)

2007

FOTÒGRAFA
Catàleg de fotografíes per l’empresa de mobles Altell (La Garriga)

CÀMERA I REPORTERA
Durant la Fira de Recerca de Vic i en el Saló de l’Ensenyament de Barcelona (per la Univsersitat de Vic)

Col·laboració en la realizació d’un programa per la Diputació i l’Escola d’adults de Vic, emès el 17 de maig del 2007 a 9TV

2006-2007

REDACTORA
En el diari comarcal Línia Vallès (Vallès Oriental)

Informàtica:

Microsoft Office a nivell d’usuari avançat.
Coneixements de programes específics com Dreamweaver , Flash, Freehand, Photoshop i Final Cut.

Idiomes:

Català: Llengua materna
Castellà: Llengua materna
Anglès: Parlat alt, Escrit alt.

Dreceres de teclat Mac

2009-06-12T04:30:00.000-07:00

Al arrancar l’equip:

Presionar la tecla:C= Arranca desde un CD.
D= Arranca desde la primera partició del disc dur.
N= Arranca desde un servidor de la xarxa.
T= Posa el MAC en forma d’inici desde el port Firewire. (Opció molt recomanable per als que tenen dues màquines. Es conecten entre elles per cable i una d’elles arranca apretant T i es converteix automàticament en un HD que veurà l’altra màquina).
X= Arranca desde OS X si OS 9 és el sistema d’inici original.
Option (alt) = Mostra les icones de tots els discs d’arrancada o de les particions per poder esollir amb quina iniciar.
Poma+shift+option+delete = Arranca desde una unitat externa, disc dur o CD.
Poma+V = Mostra els missatges de UNIX durant l’inici.
Presionar el botó del ratolí= Expulsa un CD o DVD encallat.

Altres dreceres generals:

Poma+option+W = Tenca totes les finestres obertes.
Option+buidar la paperera = Buida la papelera sense confirmar.
Poma + fletxa cap amunt = Obre en el FINDER la carpeta principal del directori que tinguis obert.
Tab = Selecciona el següent article en el FINDER de forma alfabética.
Poma+ Shift+A = Obre la carpeta Aplicacions.
Poma+Shift+H = Obre la carpeta Home
Option+click en el botó groc = Minimitza totes les finestres.
Poma+Tab = Cambia entre programes oberts
Poma+option+D = Oculta o mostra el Dock.
Poma+option+click en una icona del Dock = Cambia a el programa sel·leccionat i oculta tots els altres.

En teclats sense tecla d’engegat:

Ctrl+Eject = Obre la finestra de diàleg per apagar, reiniciar o deixar en repós l’ordinador.
Poma+Ctrl+Eject = Força el reiniciat.
Poma+option+Eject = Deixa en repós l’equip.
Poma+Ctrl+option+Eject = Apaga l’equip sense la finestra confirmar.

Reparar disc dur:

1 Reinicia l’ordinador i prem “Poma”+S, aixó fa arrencar en mode comandament.
2 Escriu a la pantalla: “fsck –y” sense cometes, i prem return, s’iniciarà l’aplicació de diagnóstic i reparació.
3 Repeteix el pas 2 fins que apareixi tot correcte.
4 Escriu “reboot” sense cometes i apreta return. El disc ja estarà reparat.
Finestra del Finder
Cmd-W … Tanca la finestra
Opció-Cmd-W… Tenca totes les finestres
Opció + click botó tancar … Tanca totes les finestres obertes
Opció + click botó minimitzar… Minimitza totes les finestres obertes
Opció + click botó zoom Amplia la finestra fins a ocupar tota la pantalla
Opció + click una finestra… Oculta el programa anterior
Opció + click icona del Dock
Cmd + arrastrar finestra…Mou una finestra sense avtivar-la
Cmd + pulsar títol finestra… Opta a una carpeta que conté la carpeta actualment utilitzada
Cmd-Fletxa dreta… Destapa la carpeta (vista llista)
Opció-Cmd-Fletxa Derecha… Destapa la carpeta i subcarpetes (vista llista)
Cmd-Fletxa Izquierda… Contrau la carpeta (vista llista)
Opció-Cmd-Fletxa Amunt… Obre la carpeta origen i tanca l’actual en ús

Clics de ratolí i combinació amb el teclat per al Dock:

Click … Llança o obre l’item. Torna en sí fora del Dock la finestra minimitzada
Control-click… Destapa el menú contextual per l’element.
Utilitzat sobre un separador del Dock mostra les preferències
Cmd-click… Mostra l’element original al Finder
Control-Opció-click… Forçar sortida
Cmd-Opció-click … Oculta tots els altres elements oberts
Pulstar … Mostra el menú contextual de l’element
Opció-pulsar… Forçar sortida
Majúscules-click … Només per minimitzar finestres. L’element és minimitzat lentament. Pots veure’l si prems majúscules mentre minimitza.
Majúscules-arrastrar… Utilitzat sobre un separador del Dock, cambia el Dock de posició (esquerra, a baix, dreta)
Opció-arrastrar… Utilitzat sobre un separador del Dock, dimensiona les icones a la mida per defecte (128×128, 64×64, 32×32, 16×16)
Cmd-Tabulador … Cicle per les aplicacions obertes
(Conmutador de Aplicacions). Presiona Cmd continuament, mentres presiones i deixes anar Majúscules i Tabulador
Cmd-Majúscules-Tabulador… Cicle enrere entre les aplicacions obertes
(Conmutador d’Aplicacions). Presiona Cmd continuament, mientres presiones i deixes anar Majúscules i Tabulador
Cmd-H… Oculta una aplicació que has seleccionat
via Conmutador d’Aplicacions. Cmd ha de ser presionat continuament desde l’instant en que tu fas la selecció, fins a presionar H. Després d’ocultar l’aplicació selecciona’n una altra amb el Conmutador o tornarà aprimer pla cuan deixis anar Cmd
Cmd-Q … Surt d’una aplicació, s’ha d’utilitzar amb el Commutador d’Aplicacions
Cmd-Opció-D… Oculta o mostra el Dock

Comandaments de menúMenú Apple:

Majúscules-Cmd-Q… Tanca la sessió
Majúscules-Opció-Cmd-Q … Tanca la sessió inmediatament

Menú Finder

Majúscules-Cmd-Borrar… Buida la paperera
Opció-Majúscules-Cmd-Borrar … Buidar la Paperera sense diàleg
Cmd-H Oculta el Finder
Opció-Cmd-H… Oculta altres aplicacions

Menú Arxiu

Cmd-N… Nova finestra Finder
Majúscules-Cmd-N … Nova carpeta
Cmd-O … Obre
Cmd-S … Guarda
Majúscules-Cmd-S… Guarda com
Cmd-P… Imprime
Cmd-W… Tanca la finestra
Opció-Cmd-W… Tanca totes les finestres
Cmd-I… Mostra Información
Opció-Cmd-I… Mostra l’Inspector d’Información
Cmd-D… Duplica
Cmd-L… Crea un Alias
Cmd-R … Mostra l’original
Cmd-T … Afegeix a Preferències
Cmd-Borrar… Trasllada a la Papelera
Cmd-E… Expulsa
Cmd-F … Busca

Menú Edició

Cmd-Z… Desfés
Cmd-X … Retalla
Cmd-C… Cópia
Cmd-V … Enganxa
Cmd-A… Selecciona tot

Menú Veure

Cmd-1… Vista en Icones
Cmd-2… Viista en Llista
Cmd-3… Vista en Columnes
Cmd-B… Ocultar
Cmd-J … Mostra les opcions de Vista

Menú Anar

Cmd - [… Torna
Cmd - ] … Adelanta
Majúscules-Cmd-C… Ordenador
Majúscules-Cmd-H… Inici
Majúscules-Cmd-I … iDisk
Majúscules-Cmd-A… Aplicacions
Majúscules-Cmd-F… Preferits
Majúscules-Cmd-G… Anar a la carpeta
Cmd-K… Conecta al Servidor

Menú Finestra

Cmd-M… Minimitza la finestra
Opció-Cmd-M… Minimitza totes les finestres

Accés Universal:

Opció-Cmd- * (asterisco) … Habilita el Zoom
Opció-Cmd- + (más) … Apropa la vista
Opció-Cmd- - (menos) … Allunya la vista
Control-Opció-Cmd- * (asterisco) … Alterna entre Blanc i Negre
Control-F1 … Habilita l’Accés Total de Teclat. Quan l’Accés Total està habilitat, pots utilitzar la combinació de tecles mostrada a sota desde el FinderAccés Total de TeclatControl-F2… Realça el Menú Apple
Control-F3 … Realça el Dock
Control-F4… Realça la finestra (activa) o la finestra colocada
inmediatamente darrera
Control-F5… Realça la Barra de Herramientas
Control-F6… Realça una paleta d’eines i les paletes
subjacents por ordre d’activació
Control-F7 … Accedeix a tots els controls del quadre de diàleg actual El planell de preferències d’Accés Universal et permet habilitar les Tecles del Ratolí.
Quan estan activades, pots utilitzar el teclat numèric per moure el cursor. Si el teu ordinador no té un teclat numèric, utilitza la tecla Fn (funció).

Tecles de Ratolí:

8… Mou Amunt
2… Mou Avall
4… Mou a lEsquerra
6… Mou a la Dreta
1, 3, 7, i 9… Mou Diagonalment
5… Clickea amb el Botó del Ratolí
0 … Manté pulsat el Botó del Ratolí
. (punt) … Allibera el Botó del Ratolí (utilitzat despurés de
pulsar 0)

Altres CMDS:

Opció-Cmd-D… Mostra / Oculta el Dock
Cmd-Tabulador… Cambia de aplicació
Tabulador… Realça el següent element
Cmd-Fletxa Arriba … Adelanta un directori
Cmd-Fletxa Abajo … Va a un directori endarrera
Pàgina Endavant o Control-Fletxa Aamunt … Adelanta una pàgina
Pàgina Enrere o Control-Fletxa Aball… Retrocedeix una pàgina
Opció-Arrastrar … Copia a una Nova localització
Opció-Cmd-Arrastrar… Crea un Alias en una Nova localització
Cmd-Arrastrar Mou a una Nova localització sense copiar
Majúscules-Cmd-C… Mostra la paleta Colors de l’aplicació
Cmd-T… Mostra la paleta de Tipos de l’aplicació
Cmd-Majúscules-3… Agafa una imatge de la pantalla
Cmd-Majúscules-4 … Agafa una imatge de la selecció
Cmd-Majúsculest-4, aleshores barra Espaciadora … Agafa una imatge de la finestra seleccionadaControl-Cmd-Majúscules-3… Copia la pantalla capturada al Portapapers en comptes de salvar-la como un archivo
Control-Cmd-Majúscules-4 … Copia la selecció capturada al Portapapers en comptes de salvar-la com un archivo
Opció-Cmd-Escape… Força la sortida
Control-Expulsar … Cuadro de diàleg Reiniciar, Repós, Apagar
Control-Cmd-Expulsar … Surt de totes les aplicacions i reinicia
Opció-Cmd-Expulsar … Repós
Control-Opció-Cmd-Expulsar … Surt de totes les aplicacions i apaga
Cmd-click botón barra herramientas (arriba esquina dercha) …Cicle por vistes disponibles per la barra d’eies de la finestra (depenent de la classe de Finder o finestra d’aplicació)Control+Eject Apareixerà una finestra amb les opcions: Reiniciar,repós i Apagar Equip.
Cmd+W Tanca la finestra oberta en primer pla
Cmd+Opció+W Tanca en totes les finestres abiertas
Control(poma)+H, s’oculta la finestra
Control + tab, cambiar d’aplicació al DOCK, no necesitem expose de Panther.
Shift + clic en el botó minimitzar(groc), tambié shift + A + clic en minimitzar.
F15 i F14 augmenten i dismineixen (respectivament) el contrast del monitor

En una finestra oberta:

Cmd+fletxa amunt: obre la carpeta origen
opc+cmd+fletxa amunt: obre la carpeta origen i Tanca la que estava oberta
Cmd C : còpia el que es tingui seleccionat
Cmd V : enganxa el que es tingui seleccionat
Cmd X : retalla el que es tingui seleccionat
Cmd Z : desfà l’última acció
Cmd majúscules+4 Per fer captures amb la Barra d’Espai realitzem la captura sobre la selecció
Ctrl + Alt + Supr i tranquil, que et guarda els treballs pendents…

Font: Espai Tic

Saló del Còmic

2008-04-20T05:46:00.000-07:00

I went to "El Saló del Còmic". It was the first time... and I think I overrated the exhibition! The best thing was to see Tim Sale, the strip cartoonist of Heroes ^^ the problem was that when I arrived there, it was already full so I couldn't get a autograph or drawing... But I bought "Heroes comic" (First season, it was the only one). I saw this poster "Vote Petrelli"

Anyway... Now I can say that I've been there :) Probably in Korea I could see more otaku places si? huhuhuhu :P

I took some pictures, Superman and Dragon Ball one of the best cartoons that I've ever seen... And finally Star Wars, becouse somebody dress up as the character (Sorry, I don't remember his name... xD)

Deseando Amar

2008-04-02T10:18:00.000-07:00

Deseando Amar és la peli que ha escollit aquest cop el profe per fer el trailer. La veritat és que bastant millor que Chinatown. Aquesta pel·lícula ens parla de l’amor, de l’engany, del desig i del perdó, del passat i dels seus records a través de dos persones que busquen estimar i ser estimats.

Gènere: Drama
Títol original: In the mood for love
Direcció: Wong Kar-Wai
Actors: Maggie Cheung (Su Li-zhen), Tony Leungh (Chow Mo-Wan), Rebecca Pan (Sra. Suen), Lai Chen (Sr. Ho), Siu Ping-Lam (Ah-Ping)

This is the second trailer that I made from the film In the mood for love directed by Wong Kar-Wai. I think the trailer is quite long, but my teacher said that the other one was too short, so...

The movie takes place in Hong Kong,1962. Chow Mo-Wan (Tony Leung Chiu-Wai), a journalist, rents a room in an apartment on the same day as Su Li-zhen (Maggie Cheung Man-yuk), a secretary from a shipping company. They become next-door neighbours. Each has a spouse who is working and often leaves them alone on overtime shift. Despite the presence of a friendly landlady, Mrs Suen, and bustling, mahjong-playing neighbours, Chow and Su often find themselves alone in their rooms, and they begin to strike up a friendship.

Chow and Su finally admit their shared suspicions that their spouses are cheating on them with each other. Chow persuades Su to re-enact what they imagine might have happened between their partners' and their lovers, and slowly the line between playacting and real romance blurs.

Trailer

2008-03-05T10:30:00.000-08:00

Aquest és el primer trailer que he fet per l'assignatura de trailer. És de la peli Chinatown, un detectiu investiga un cas d'adulteri que s'acaba complicant amb la investigació d'un assassinat relacionat amb l'aigua.

Aquí us el deixo... és el primer osigui que no sigueu molt crítics.. :P

This is the first trailer that I made for my university... The film is Chinatown... is my first trailer so don't be disapointed... :P

This is the original trailer... I think is quite boring... but anyway, better than mine...

神風怪盗ジャンヌ - Jeanne, lladre kamikaze

2008-02-27T13:23:00.000-08:00

Marron seems to be a normal, ditsy kinda of school girl when in actuality she is the reincarnation of Joan of Arc. With her angel sidekick Finn, she attempts to seal demons which are hiding in pieces of art and possess weak-hearted people. However with sealing the demons the art disappears leaving the police and her best friend Miyako, the police chief's daughter, to suspect her to be nothing but a common art thief. More strange twists occur when a smooth talking new boy in school moves in next door along with the presence of a new "art thief" Sinbad, who races against Joan to seal demons. Now Marron must race against the police and Sinbad to seal the demons and manage just to make it through school and a strange homelife.

Japanese and catalan opening ^^ I'm looking for this animation... I saw maybe... 4 or 5 years ago... and i loved it!!! oh god! I'm definitely otaku!!

CATALAN VERSION

JAPANESE VERSION

灼眼のシャナ - Shakugan no Shana

2008-02-25T13:56:00.000-08:00

Yuji Sakai, a high school student, expected his very normal life to last forever. However, this expectation is quickly shattered one day while on his way home.

I hope to see this animation soon... I'm trying to download but internet is so horrible... :/

뷰티풀 선데이 -Beautiful Sunday

2008-02-25T12:39:00.000-08:00

He descobert una pàgina web (Cercle d'estudis Orientals) que forma part de la UPC on fan mostres de cinema asiàtic i manga ^^ Navegant he vist que estic a temps de veure el film Beuatiful sunday. I'm gonna see this movie next month :P I'll tell you then my review hohoho

Movie: 뷰티풀선데이(Byoo-ti-pool Seon-de-i)
Country: Corea del Sur
Release Date: 29 de marzo de 2007
Runtime: 112 min.
Gènere: Drama
Director: Jin Kwang-gyo
Starring: Park Yong-woo, Nam Goong-min, Min Ji-hye, Lee Ki-young, Kim Dong-ah,
Guió: Jin Kwang-gyo
BSO: Lee Chang-Hee
Photography: Lee Gi-Won

The movie starts off with Kang finding himself in a world of trouble. Kang takes down a major drug deal and in the process siphons off a portion of the recovered drugs. Sang-Tae, the primary drug dealer in the bust, knows all to well what Kang has done, but is powerless to do anything about it…that is until he gets out of jail. Meanwhile Kang sells the drugs to pay off some of his wife’s staggering hospital bills. Kang’s comatose wife has been hospitalized for several years from a vicious attack by an unknown assailant.

There is also the mysterious character Min-Woo (played by Gung-Min Nam). He’s a young college age kid, just finishing his civil service examination, while persistently stalking a neighborhood girl named Su-Yeon. Soon his stalking frightfully turns for the worse when he attempts to talk to Su-Yeon on a rainy evening. The parallel stories of Kang and Min-Woo finally come together when Min-Woo walks into Kang’s office to make a fateful confession.

The final twist revealed at the end of the movie felt close to a cheap trick, made to impress the folks that haven’t watched Oldboy or A Tale of Two Sisters.

L'argument és aquest: "Beautiful Sunday nos muestra paralelamente la vida de dos personajes que viven historias que, en apariencia, distan sustancialmente y se unen al final. El protagonista de una de las historias es un policía llamado Kang, que como consecuencia del estado comatoso de su mujer, acaba por aceptar sobornos de un mafioso que le pide que encierre a su peor enemigo. Por otro lado encontramos la historia de Min Woo y Sun Yeon, que tras conocerse en una librería y enamorarse se casan. Todo parece ir sobre ruedas hasta que Su Yeon descubre que su queridísimo esposo es el hombre que una oscura noche la violó en un callejón. Las vidas de Kang y de Min Wo se cruzan un bonito domingo."

宮崎駿

2008-02-25T11:59:00.000-08:00

Hayao Miyazaki

(宮崎駿)

Is the prominent director of many popular animated feature films. He is also the co-founder of Studio Ghibili an animation studio and production company. Miyazaki's films often incorporate common themes, such as humanity's relationship to nature and technology, and the difficulty of maintaining a pacifist ethic. The protagonists of his films are often strong, independent girls or young women; the villains, when present, are often morally ambiguous characters with redeeming qualities.

I have and I saw...

Spirited Away

Kiki's Delivery Service

Howl's Moving Castle

Princess Mononoke

My Neighbour Totoro

Saló de l'Ensenyament

2008-02-23T05:43:00.000-08:00

Aprofitant que vam anar a treballar al Saló de l'Ensenyament en representació de la UVIC (gran error), vam decidir fer la peça que s'havia d'incloure al magazine final de Producció Audiovisual. Amb la Carla de reportera, vivint com una reina :P la peça va quedar així...

La veritat és que el rodatge va ser bastant divertit... ^^ Ja tinc el magazine final de la Perales... ara l'haig de partir per poder penjar-lo... descobrir com es fa, és un altre tema... xD

Salva't

2008-02-23T05:31:00.000-08:00

Salva't és el curtmetratge (i tant curt) que vam fer a segon de carrera. La primera vegada que vaig tocar una 170 gairabé! Sense cap tipus de classe prèvia gràcies al Carles Tomàs. Es va fer el que es va poder... En aquest cas, demano comprenció al 100% vam fer aquest curt 4 anys enrera... (com passa el temps...) no asseguro que ara el pogués fer perfecte... però segur que molt millor... llàstima de la UVic...

This short movie was my first project in the university... Is not really good becouse my experience at this time with cameras, lights, etc was 0... but anyway is quite funny to remember this kind of things... :P

Un Món Paral·lel

2008-02-23T05:12:00.000-08:00

A tercer vaig fer l'assignatura de Taller de Documental. L'Ernest en David, la Carla, l'Alba i jo, vam decidir fer un documental sobre Els Dofins.

Els Dofins és una Associació de Disminuïts Psíquics i Físics de La Garriga que es creà el mes d'octubre del 2000, fruit de la iniciativa d'un col·lectiu de pares i mares amb fills/es discapacitats, amb l'objectiu de promocionar la integració i normalització d'aquestes persones.

L'Associació va sorgir per donar resposta a un seguit de necessitats que presentaven cadascun dels membres del grup, com la necessitat de potenciar l'autonomia, la integració social i crear un espai lúdic propi.

El nostre documental pretén transmetre i reflectir la vida quotidiana, el pa de cada dia, de tres personatges amb problemes de discapacitat mental. El que volem és agafar personatges que responguin bé davant la càmera i fer un seguiment de les activitats que realitzen al taller de teatre, de la relació que mantenen amb els seus pares i amics, etc.

* Video... (d'aquí uns dies..)

La veritat és que vam tenir molts i molts problemes pel so perquè no teniem perxa, vam utilitzar un pal d'escombra.. els nois cridaven molt i la sala ressonava. A més no podiem controlar gens la llum... és a dir que el nivell del documental no és gaire elevat, però com a experiència va ser més que increible... Els nois, tots i cada un d'ells, són genials.

El documental ja s'ha passat una vegada al Patronat de la Garriga quan el grup va estrenar l'obra. El març el tornen a passar per les escoles de la Garriga. Potser audiovisualment és millorable però sembla que desperta un sentiment de solidaritat i això, em fa feilç.

Art Digital

2008-02-11T08:36:00.000-08:00

Atenció perquè ja tinc la nota del blog... un 9! jojojojojo! Dani merci per l'ajuda, una part d'aquesta nota és gràcies a tu! :P I també a tots els que heu deixat comentaris ^^ espero que us continueu passant per aqui!

Ànims Marta, un exàmen més i cap a Bristol... !!!!

Llum de Gas

2008-02-08T09:59:00.000-08:00

Autor: Patrick Hamilton

Intèrprets: Arnau Geli, Cristina Canudas, Josep Lluis Simarro, Marta Piqué i Glòria Pallejà

Direcció: Joan Monells

Llum de Gas ens parla de la gent que lluita per aconseguir els seus reptes personals i de la gent que es deixa portar per les circumstàncies del moment, la gent que pren decisions egoistament i els que, a l'hora de prendre decisions, només pensen en els altres. Posa en una balança aquests dis pols oposats, però alhora tan propers. Els personatges de Llum de Gas necessiten estimació i ser reconeguts per seguir endavant. Tots tenen els seus fantasmes. Tots lluiten fins al límit en soledat per trobar el seu lloc a la vida, alguns se'n sortiran però d'altres ho tindran molt difícil.

On acaba la consciència i on comença la bogeria? la vida de la protagonista fluctua com una llum de gas. El misteri, la intriga i el drama portaran la peça teatral cap a camins inesperats i perillosos (Joan Monells).

* No tinc paraules per descriure tot el que vaig sentir durant l'assaig,, el dia de l'estrena que em vaig deixar anar com mai... durant els bolos arreu de catalunya.. els dinars, soparets i estones al karaoke... i sobretot en Jack i l'Arnau *

Les Bruixes de Salem

2008-02-07T13:52:00.000-08:00

Les Bruixes de Salem; obra cabdal del teatre contemporani, escrita per Arthur Miller el 1953 i basada en els fets esdevinguts el segle XVII en un petit poble de Massachussets, Salem, on moltes persones innocents, acusades de bruixeria, varen ser condemnades a la forca. Aquest fet serveix d'excusa per a denunciar els excessos polítics preparats per determinats sectors socials per tal de salvar la pell i la reputació.

És una obra d'un gran contingut social i crític on els personatges es mouen entre el desconcert i la por. Una societat perduda i sense límits, on la religió i el poder s'enfronten al senti comú. (Joan Monells, director)

Aquesta és la nova obra que Nyoca ha triat i que estem tirant endavant. L'estrena va ser el 15 de desembre del 2007 i de moment hem fet un bolo a Palafolls. Una obra interessant i diferent per mi, amb molta gent i molts crits.

La Telepresencia

2008-02-03T12:45:00.001-08:00

I per acabar amb l'assignatura d'Art Digital us penjo el power point de la presentació que vaig fer, juntament amb l'Albert i la Maria, sobre la telepresencia. Un fenòmen bastant sorpenent

| View | Upload your own

Comissari Armengol

2008-01-31T11:43:00.000-08:00

DAVID ARMENGOL. (Barcelona, 1974). Comisario independiente y educador artístico. Licenciado en Historia del Arte por la Universidad de Barcelona. Su trabajo presenta dos focos de interés: el discurso educativo dentro de la producción artística contemporánea y un análisis comisarial centrado en el replanteamiento de los sistemas de recepción propios del hecho expositivo. Como educador ha coordinado proyectos educativos de arte contemporáneo en la Fundación “la Caixa”, la Diputación de Barcelona y el MACBA. Como curador co-comisaria el proyecto UMPA. Unitat Mòbil de Préstec d’Art, junto a Cristian Añó, dentro del proyecto de intervención pública Mobile Museums. Con Martí Manen explora el rol del elemento sonoro desde el contexto artístico, co-comisariando diferentes proyectos (Cartografies, Sons Secundaris, cupacions Sonores, Sound and Me) desde múltiples registros de presentación, como la galería, el centro de arte o la frecuencia radiofónica.

L'obra que més em va cridar l'atenció, de les que va presentar va ser el mural que es va presentar a l'Espai Montcada de CaixaForum, Golden eyes, que ocupava 4 parets de la sala amb un grapat de dibuixos dintre de cércles pintats directament sobre el mural flotant per les parets de la sala.
Les imatges desprenen sensació de ritme en crescendo. En el fons considero que en tot això hi ha una mica de paranoia i surrealisme... però des de quan l'art té un sentit figurat?

De totes maneras haig de dir que la conferència no em va acabar de servir molt per arrodonir el projecte, i al final no em va acabar de quedar clara la idea de comissari d'exposicions. Vaig acabar entenent que ell feia art per encàrrec.

Visualització de la informació

2008-01-31T11:40:00.000-08:00

La infografia és una de les tècniques de visualització de la informació més utilitzades perquè de manera esquemàtica i senzilla podem arribar a expressar coses molt complexes. L'any passat a l'assignatura de Infografia ens dedicavem bàsicament a fer això, explicar una informació de manera clara i senzilla a través d'una infografia.

Considero que les infografies són un bon sistema per comunicar informació i a més a més molt efectiva perquè on hi hagi una imatge que desaparegui el text... i és que contradient al meu amic Jesús Tuson, una imatge val més que mil paraules.

Aquí us deixo una infografia que vaig fer l'any passat on explico el recorregut que faig cada dia des de casa fins a la universitat (No és perfecte, però ja serveix)

| View | Upload your own

El silenci de John Cage

2008-01-14T05:59:00.000-08:00

4'33'' és la composició que sen's va presentar durant l'exposició de John Cage. Aquesta cançó consisteix en quatre minuts i trenta tres segons de silenci. Art? això diuen.
John Cage va fer aquesta obra com a critica social del gust musical i de la mercantilització d'aquest art a través de la indústria musical o món de l'espectacle. Em va cridar l'atenció l'experiment que va fer en una cambra aillada acusticament. Diu que tot i ser una habitació preparada per no tenir camp mena d'eco o soroll extern, ell durant l'estada allà va sentir dos sorolls: un agut i un greu. L'agut feia referencia al funcionament del seu sistema nerviós i el grau era la circulació de la seva sang. Això ens demostra que sempre hi ha sorolls, encara que siguin tan "insignificants" com la circulació de la sang. I és que com diu Cage "Hasta que muera habrá sonidos. Y continuarán después de mi muerte. No hay que preocuparse por el futuro de la música."

A vegades la reivinidicació que més arriva és aquella que resta en silenci. Els silencis diuen molt, tan si és per música, en una conversa o és el teu cor. Aquí us deixo el meu silenci...

...

El Món Virtual

2008-01-14T05:04:00.000-08:00

Tots sabem de que va aquest tema, perquè n'em parlat al llarg de la carrera i a més a més hem pogut anar a conferències on sen's ha explicat què és i en què consisteix, per tant crec que no cal que torni a explicar de què va. Simplement vull fer una reflexió. I és que jo em pregunto, no és prou difícil viure el dia a dia, viure en el que anomenem "món real" perquè a sobre haguem de viure una vida paral·lela? o és que en aquesta segona vida no hi ha problemes? La second life és el món virtual que més conec i tot i així encara no sé ben bé com funciona perquè mai l'he provat.. però sé que interactues amb altres persones, que hi ha botigues, publicitat... que també tens diners i que per tant els gastes o els inverteixes.. és a dir.. exactament igual que la vida que vius amb persones "reals", palpables.

Fins i tot els mitjans de comunicació comencen a fer-se un forat en aquests mons virtuals. He trobat una entrevista a JosepRamon Tomsen a La Vanguardia on es parla d'un cas molt innovador d'un grup de periodistes catalans que ha creat el primer mitjà informatiu especialitzat en Second Life: SecondNews. Tomsen, és "l'avatar" d'un dels periodistes d'aquesta nova web.

Tot aixó em resulta estrany... suposo que hi ha molta gent que aprofita aquestes segones vides per tenir aquella vida que no han tingut, per conèixer aquella dona\home que no han conegut... però és que això per mi.. és viure en un món falç on tot el que veus no és real, perquè cadescú es crea a ell mateix i modifica els seus defectes... i jo per això, ja tinc els somnis.

Companys, no ens desanimem, si no trobem feina en el "món real" sempre podem provar sort en el "món virtual"

E-Poetry

2008-01-09T09:00:00.000-08:00

La poesia i la literatura sempre m'ha interessat perquè m'agrada la lectura i també escriure. Durant un temps es va estar discutint si la literatura escrita, impresa desapareixeria amb el llarg del temps per l'aparició dels ordinadors. És un tema que em va preocupar, "en aquel entonces" perquè per mi tenir un llobre a les mans no és el mateix que llegir-lo a través d'una pantalla. El tacte per mi és molt important, poder sentir com passes les fulles, poder fer comentaris al costat, etc. Fa un temps però, que he deixat bastant enrera la preocupació perquè considero que la literatura escrita no es suprimirà pas sinó que viuran en harmonia amb el món d'internet. Un exemple molt clar de literatura i poesia per internet és una pàgina web on tu pots penjar els teus escrits i després la gent pot comentar-los. Aquesta pàgina es diuRelats en català i a més a més apart d'interectuar per internet a final d'any sempre fan un recopilatori dels millors escrits en una edició empresa. Per tan podem veure com internet i escrit viuen conjuntament i s'ajuden mutuament. Si entreu al link veureu que hi ha un menú on pots escollir quin tipus d'escrit vols.. poesia, assaig, humor... Pel que fa la poesia amb noves tecnologies, és a dir poesia amb música o amb hiperlinks.. em sembla que tots ne'm rebut al nostre correu electrònic. Sobre tot ara que han sigut festes de nadal.. s'envien poesias amb cançons melancòl·liques per desitjar un bon nadal. En general aquest e-mails sempre tenen un tó moral. És a dir, ja fa temps que sabem que aquest tipus "d'art" existeix però potser tampoc no ens haviem plantejat que fos art... perquè jo moltes vegades quan m'arriben aquest e-mails els esborro directament. Ja sé que aquest exemple és molt generalista i no gaire professional.. però al cap i a la fi, és el pa de cada dia. I és l'argument de sempre.. si desperta emocions, per mi és art.

Pel que fa la poesia escrita pels mateixos ordinadors em sembla bastant impressionant. Això em retorna a la reflexió del sentiment d'humanitat... a mi em costa moltissim escriure poesia, m'hi haig d'esforçar i potser tirar-m'hi dies.. i un ordinador sense el mínim esforç pot aconseguir fer poesia...

Software Art

2007-12-19T09:24:00.000-08:00

Aquesta exposició em va resultar una mica complicada d'entendre, per això el meu comentari serà més breu que de costum. El que em va cridar més l'atenció va ser el tema de que s'havien creat "obres d'art" per fer crítiques al sistema (al tema de l'spam o els virus). Un exemple que van posar va ser el d'un programa que l'obries i et sortia la pantalla plena de codis com si fóssin errors i cada vegada que tocaves alguna cosa semblava que encara hi havia més i més errors fins al moment que vaig arribar a estressar-me i vaig deixar de mirar la pantalla perquè els meus ulls es tronaven bojos per seguir tot aquell codi il·legible per mi. Un altre obra que ens van ensenyar va ser la de la crítica al Illustrator. També em va cridar l'atenció el fet de que van dir que el concepte de l'artista i l'art canvia. Al sorgir el freehand es va arribar a dir que els dibuixos fets a mà no eren dibuixos. Això no sé fins a quin punt és veritat, però està clar que encara que sorgeixin noves formes d'art (que trobo molt bé) no podem desprestigiar el que des de sempre s'ha considerat art.

Amb tot això, aquests programes funcionen amb un tipus de codi obert, és a dir, qualsevol persona pot entrar i modificar-lo per tal d'adaptar-lo al seu gust, a diferència dels programes de codi tancat com els programes de Microsoft que paguem i simplement utilitzem tal i com sen's diu. Considero que el fet de que existeixin aquests programes de codi obert és molt interessant perquè d'aquesta manera tu pots adaptar-te el programa a tu, el que passa és que suposo que deu ser suficientment complicat perquè només alguns els puguin utilitzar.

Patologies causades per les noves tecnologies

2007-12-19T08:28:00.000-08:00

"La patolgoía es el estudio de les enfermedades en su amplio sentido, es decir, como procesos o estados anormales de causas conocidas o desconocidas". Fa temps que sento a dir i que sé que internet pot crear adicció. Sempre he sentit a dir que un grau d'addició elevat pot fer que no tinguis un bon rendiment a l'escola i que arribis a descuidar la teva família i els teus amics, ja que l'ordinador i l'internet s'acaben per convertir en el teu millor amic. Les companyes deien que entre un 15 i un 20% dels nens estudiats naveguen regularment per internet i xateja per buscar amistats, però és que aquests nens gairebé han nescut amb l'ordinador sota el braç. Avui en dia qualsevol nen sap com navegar per internet, en molts casos són els nens que ensenyen als seus pares a utilitzar la xarxa.

No crec que això s'hagi de veure com un aspecte negatiu, simplement ara enlloc de jugar a pilota es juga a la videoconsola o es navega per internet. Jugar a futbol et pot crear una lesió al muscle de la cama i jugar a la Wii et pot crear una "Wiititis" (tot i que sóc partidària de dir-li al meu germà petit quan porta molta estona davant de la play que descansi una estona perquè la cara se li està transormant en una TV). No fa gaire vaig jugar per primera vegada a la Wii (jo sóc més seguidora de la Play, tot i que la Wii em va sorprendre bastant) i bé, vaig estar jugant ben bé 3 hores seguides (que semblarà molt però em van passar com si fóssin 5 minuts). El tema és que l'endemà tenia un mal al braç dret d'haver estat fent el mateix moviment durant les 3 hores seguides. Al començament em vaig sentir ridicula perquè vaig pensar, ostres tens agulletas de jugar a consola, quina pena!!! però realment després hi vaig pensar i vaig arribar a la conclusió de que era normal tenir-ne perquè em vaig passar aquelles hores fen esport (jugant a tennis, als bolos, a beisbol...) i el meu braç va fer un moviment que no està acostumat a fer. El tema de la tendinitis per escriure massa per ordinador encara no ha arribat però qui sap, de la mateixa manera que em fa mal el dit quan estic molta estona escrivint a classe els apunts que pot dictar-me un professor que parla a 200 per hora, també podria arribar el dia que em faci mal la mà, el canell o els dits per estar massa estona davant del teclat.

És a dir, les pataologies sempre hi seran tan siguin causades per un ordinador, com per un mal gest quan intentaves tocar una pilota.

Software Social

2007-12-19T08:05:00.000-08:00

El software social és un conjunt d'eines de comunicació i comunitats virtuals a la xarxa, que faciliten la interacció i col·laboració per mitjà de convencions socials. Dins d'aquests hi trobem el correu electrònic, els xats o els wikis. En aquest cas, jo tinc un cert coneixament sobre els xats en especial l'IRC que es va comentar durant aquesta exposició.

Fa uns anys quan tot aquest tema dels xats va començar a ser un boom i l'IRC va passar a ser un dels servidors més utilitzats jo vaig començar a fer servir el Mirc. Llavors tindira entre 13 i 15 anys. Recordo haver-m'hi passat ben bé fins altes hores de la matinada fent amics que no he vist mai o fins i tot consolidant amistats que encara conservo. Però el tema és que com molt bé van comentar les companyes a internet també hi ha jerarquies i mals rotllos. A cada "canal" sempre hi havia una llista de tots els usuaris que hi participavem, recordo perfectament que en el de Vic (la ciutat) sempre hi havia una llista inacabable de persones conectades ordenats per ordre alfabètic. Però al començament sempre hi havien els que tenien més poder i amb els que havies d'anar més en compte perquè al davant del seu nickname hi havia una @ que li permetia sentir-se poderós, fer comentaris absurds i fer-te fora del lloc si ho creia conveninent o si simplement no li feies gràcia. El tema és que potser en un canal no tenies @ però en un altre si, per exemple en el meu cas jo no tenia @ al canal Vic però si al canal Ametlla (el meu poble) i per tant, com que en el canal Ametlla jo era una persona amb un estatus més elevat que les altres tenia el dret de fer el que volia simplement pel fet de tenir la meravellosa @. està clar que aquesta jerarquia és igual que en el món real on si ets més amic del que té @ ets més important perquè si algú es passa amb tu "ei vigila que conec a tal i et pot fer fora en un moment" per tant els termes frivolitat i artificialitat també formen part d'aquest vocabulari.

No se fins a quin punt aquest tema pot comportar conseqüències greus perquè en aquest cas de l'IRC tu tens una màscara que és el teu nickname i no estàs obligat a dir la veritat per tant tot el que pots estar dient pot ser simplement una cadena de mentides. Però està clar que no pares d'agrupar contactes (que després no saps què fer-ne amb ells) i que en el fons igual que amb tot, sempre trobem obstacles que ens impedeixen tenir una llibertat absoluta.

La Realitat Augmentada

2007-12-19T07:38:00.000-08:00

La realitat virtual ha fracassat a causa del seu cost i per la immersió necessària del món artificial desvinculan-te del món real. A més a més és totalment necessàtia la resposta per part de l'usuari. Aquest fracàs de la realitat virutal és el que ha fet sorgir aquesta realitat augmentada, una tecnologia que combina imatges virtuals amb el món real. En aquest cas l'usuari és l'element gràfic artificial. La R.A és l'eina que s'utilitza per aportat la informació adicional que no poem veure però que és present en l'escenari real. Un dels seus usos és el pedagògic i divulgatiu per a museus, llibres interactius, enciclopèdies, etc. Del que es tracta és arribar a comprendre millor una matèria amb la combinació de gràfic i l'explicació (s'utilitza molt per representar la prehistòria, l'astrologia... és a dir fets que no es poden veure en l món real.) També en l'ambient urbà su'utilitza com a patrimoni històric per a fer guies turístiques interactives a través d'una reconstrucció a nivell 3D. Però també s'utilitza en ambients medicinals, militars, de videojocs i comercials.

L'objectiu final de la creació de la R.A és "crear un sistema de tal forma que l'usuari no pugui verure que la diferència entre el món real i el món virtual que augmenta la realitat" Els companys en el seu moment va dir que aquest fenòmen encara no afectava massa a l'art perquè estava creat per tenir una visió més aviat tecnològica, ja que respón a una necessitat social i lucrativa més que una contemplació estètica. El grup proposa com a reflexió la pregunta: On ens portarà tot això? acabarem tots confosos? Jo personalment no crec que acabem per confondre realitat (el món real) amb la realitat augmentada però això no vol dir que no l'aprofitem. És a dir, ara per saber com és un pis (abans de comprar-lo) o per visitar un museu no cal que et traslladis al lloc sinó que des de l'ordinador de casa teva pots arribar a veure'l per saber si t'agrada i vols comprar-lo o pots veure el monument que va fer no se quí per representar no se què. És a dir, la comoditat és tanta que pot ser que arribi un moment en que no caldrà que sortim de casa per conèixer alguna cosa.

Pel que fa el tema de l'art discrepo fins a quin punt la realitat augmentada no és art, perquè recordo quan era petita i a l'escola em passaven aquests vídeos amb gràfics i amb representacions de la prehistòria que realment semblava que tot allò fos real i que jo ho estigués veient de primera mà. L'art encara que sigui per educar també és art.

Instal·lacions Interactives

2007-11-21T02:29:00.000-08:00

Quan parlem d’art en les instal·lacions interactives ens referim al joc entre les aparences sensibles, els colors, les formes, els volums, els sons… En aquest cas el joc és gratuït i es crea del no res, és una aparença que busca enganyar-nos per tal de satisfer de manera agradable les nostres necessitats eternes de simetria, de ritme o de sorpresa. És per això que el concepte d'interfarç és important en aquest contexte; Funciona com a vincle entre la persona i la màquina. És un conjunt de protocols i tècniques per a l’intercanvi d’informació entre l’aplicació computacional i l’usuari que s’encarrega de sol·licitar comandaments a l’usuari i de desplegar els reslutats de l’aplicació d’una manera comprensible. Si no tenim una bona interfaç, segurament el nostre projecte o el nostre producte no es vendrà.

El futur d'aquestes instal·lacions es troba avui en dia en els videojocs i els apartats multimèdia que posseeixen la seva pròpia estètica, la qual reincideix sobre diversos patrons culturals i adopta noves estratègies d’aplicació. Un exemple clar és la nova consola Wii on trobem una divergència entre pantalla interactiva i instal·lació interactiva.

Art Robòtic

2007-11-21T01:41:00.000-08:00

Se'm fa estrany parlar de robòtica en un concepte artístic. Jo sempre he associat la tecnología o la robòtica al dia a dia, és a dir a les màquines/electrodomèstics que tots podem tenir a casa i a la ciència, com en el cas d'operacions de cor, cames metàl·liques.. etc.
Un robot es pot definir, tal i com han dit els companys a l'exposició, com una entitat feta per l’home amb un cos i una conexió de retroalimentació intel·ligent entre el sentit i l’acció no sota l’acció directa del control humà. Amb tot això, aquesta setmana passada vaig llegir a La Vanguardia un article molt interessant sobre un robot que havien "infiltrat" en una guarderia per estudiar com reaccionaven els nens d'un any i mig. Fins a quin punt la robòtica arribarà a humanitzar-se? crec que és un aspecte que hem de tenir en compte, un robot ara per ara pot fer de tot, planxar, rentar, parlar, respondre a estímuls... l'únic que li falta per arribar a ser un complet és sentir. He trobat un video de fa un any on hi surt un robot... rés ealment sorprenent perquè a simple vista sembla un humà.

Aquest exemple em fa pensar; i aquesta noia no és una obra d'art? és realment impressionant fins a quin punt ha arribat la tecnología que fins i tot podem crear robots humans... qui sap, potser en un futur intercanviarem papers i nosaltres passarem a ser els esclaus.

Música Electrònica

2007-11-13T09:44:00.000-08:00

La música electrònica va aparèixer als anys 50 amb un caràcter experimental i seriós. Va ser cap als anys 90 que va començar tot el boom d'aquest estil musical i mica en mica va anar conquerint pràcticament tot el món. Des de diversos països es van anar incorporant elements nous, com és el cas del Jungle anglès que es basa en ritmes complexos derivats de la música caribenya, com el Dub o el Nortec, derivat de la música tradicional mexicana i l'electrònica. A la fi dels anys noranta, van anar naixent nous generes com el Tribal derivat de sons tribals i percussions. És a dir, és un gènere que ha anat evolucionant mica en mica gràcies a les aportacions que s'han anat fent. Tot aquest món va relacionant amb els ordinadors. És música i com a tal, necessita uns instruments, però el so que desprenen aquest de manera "natural" ha sigut alterat prèviament mitjançant programes informàtics i on s'hi han afegit també tot tipus d'efectes i de sons nous que amb els instruments tradicionals seria impensable fer.
És aquí, i amb la història de sempre quan apareixen els ordinadors pel mig, que surgeix la pregunta màgica de: la música electrònica es pot considerar art? Considero que no tinc prou capacitat ni coneixaments per respondre aquesta pregunta, però personalment, tot i que aquest estil musical no m'agrada massa, perquè el considero robotic i artificial, afirmaria que sí, la música electrònica és art. Per mi l'art és una mica tot allò que desperta una emoció a l'espectador. I la música electrònica, com tota, desprén emocions. A més a més, també són composicions i hi ha persones encarregades de crear peces musicals (DJ) que després es posaran a la venda i es comercialitzaran. Per tant, tot i que l'estil i l'època és diferent, si una obra de Mozart és art, perquè una obra d'en Ferry B no pot ser-ho?

Un dels altres temes que vull plantejar és que al igual que en la fotografia per exemple, són arts que han arribat tan a la gent, que igual que avui en dia tothom té una càmera de fotos, ara també tothom pot ser DJ si té una mica de coneixaments de música. Buscant, he trobat una pàgina on t'explica com pots arribar a ser-ne un. També ens hauriem de plantejar fins a quin punt el concepte de Dj ha arribat a popularitzar-se i a utilitzar-se sense cap tipus de "control" és el mateix un Dj que hi ha en una discoteca que un músic?

Aquí deixo un reportatge universitàri del 2005 que he trobat sobre les noves tendències de la música electrònica:

Bioart

2007-11-12T11:24:00.000-08:00

El propòsit que es planteja el Bioart és el de trencar amb la línia entre la ciència i l'art. Eduard Kac que és el que va anomenar així aquest moviment convertint-se amb el seu precursor va voler utilitzar la biotecnologia coma mitjà d'expressió. La seva obra més conflicitiva i per tant, suposo que també la més coneguda, és la de GPF Bunny. Es tracta d'un conill anomenat Alba, que mitjançant unes molècules que l'autor li va introduir, el conill a la nit desprenia una llum verdosa convertint-se d'aquesta manera en un conill transgènic. Està clar que tot aicò va provocar que es despertessin moltes ctitiques i que es parlés de l'ètica moral dels animals. Fins a quin punt es poden utilitzar els animals per fer art? però és que llavors també ens hauriem de preguntar fins a quin punt es poden utilizar els animals (com per exemple les rates) per fer experiments científics. Amb tot això, es va "segrestar" l'Alba per estudiar-la i Kac com a defensor d'aquest va crear una plataforma d'alliberament. És a dir, el moviment Bioart el que busca és utilitzar la ciència com a art no com a utilitat. Personalment considero una mica fort tota aquesta història. Un exemple ue m'ha sorprés molt és el d'un home que s'implanta una orella al braç perquè la gent pugui escoltar en tot moment el que diu. Jo crec que la ciència és per utilitzar-la en el sentit de descobrir coses que poden fer millorar l'home i el fet de que s'utilitzi com a art m'esgarrifa una mica. Pel que fa la ètica, trobo malament que s'experimenti amb animals però per altra banda penso que experimentar amb gent és molt més arriscat. Però clar, fins a quin punt tenim nosaltres el dret de decidir qui és més o menys imprescindible? a qui podem desintegrar o aqui podem injectar de tot per veure què passa?

Net Art

2007-11-12T11:05:00.000-08:00

El Net Art és l'art de la xarxa i, fora d'aquesta no té cap mena de sentit. El nom d'aquest moviment va sorgir a través d'un error en un e-mail. El creador va ser Vuk Cosic.

En tot aquest moviment la concepció que es té d'art varia una mica ja que per exemple, la idea de que l'artista és igual d'important que l'obra, tal i com es pensa en l'art contemporàni, en el Net Art l'artista no és lo important. L'art no s'exposa en un museu, sinó que es produeix i després es difón per la xarxa, per tant, el concepete de públic, d'artista i de la localització canvia totalment. L'obra d'art està penjada a la xarxa no en un museu per tant, no es pot tocar ni pots sentir que et rodeja. Però alhora és part de tots perquè nosaltres la podem reproduir quan tu vulguis i on vulguis, per tant apareix el concepte de interactivitat perquè aquest art arriba a molta gent al mateix temps. El suport d'aquest moviment és l'ordinador i el públic al qual va dirigit és diferent. Tot aquest obres fetes per ordinador segurament són el futur de l'art. Avui en dia pràcticament tot està relacionat amb els ordinadors i fins i tot l'art mica en mica es va fent el seu racó dins de tot aquest món que ens porta a la reflexió de fins a quin punt l'home s'està convertint en un home màquina.

Yahoo! Research overview (E-Week)

2007-11-12T09:52:00.000-08:00

La Dra. Georgina Ramírez i Camps, directora del departament de recerca de l'empresa Yahoo a Barcelona) va venir a la UVIC per presentar-nos una mica el funcionament d'aquesta.
L'empresa Yahoo es va fundar l'any 1994. Ara per ara, està considerada com una de les xarxes més grans del món amb uns 500 milions d'usuaris. Yahoo no és només un cercador, durant els seus inicis es va haver de diferenciar de Google, el cercador per excel·lència, ja que només oferint un sol servei, sabia que no se'n sortiria. D'aquesta manera aquesta web ens ofereix informació i a més l'empresa construeix pàgines web externes. Uns 4 bilions de pàgines són les que es visiten cada dia.

La veritat és que aquesta conferència va ser bastant feixuga en dos sentits: la conferenciant no era gaire amena i el tipus d'informació que s'hi donava vaig pensar que estava molt més encaminat a les ingeniaries.

Una petita reflexió que vull fer sobre la E-Week és que considero que la idea de la setmana digital està molt bé però en realitat no sé si els organitzadors d'aquesta, miren per l'interés dels alumnes, ja que a la gran majoria d'ells la temàtica no els (ens) interessa, i sinó només cal que es comprovi l'assistència i el fet de que els professors hagin d'obligar als seus alumnes a asstir a les conferències per tal de pujar la mitjana. Per tan, des d'aqui (i sé que no servirà de res perquè pràcticament ningú ho llegirà) m'agraderia dir que es mirés una mica per l'interés dels alumnes. Està molt bé tot el tema digital i l'internet (multimèdia) però també estudiem audiovisal....

Emprenadors que han sortit al món

2007-11-06T02:51:00.000-08:00

Una de les conferències que s'han fet durant la E-WEEK la va protagonitzar el Sr. Antonio González Barros, President de la empresa Intercom.

Es va parlar sobre joves emprenadors que presentaven projectes a la seva empresa i que depenent de si seguien unes caracteristiques o no, aquesta s'interessava. En els negocis a internet segons González són accessibles i més fàcils de tirar endavant. Si un negoci funciona probablament serà fàcil multiplicar els beneficis. Una de les propostes que es va plantejar des de l'empresa va ser la d'externalitzar Softonic i emagister cap a Itàlia. Van aconseguir ser-ne els liders. A Austria en canvi, tot i ser un pais amb una identitat cultural semblant a la nostra, el projecte infojobs no va funcionar gens. La gent no estava interessada en deixar els seus curriculums. Softonic és un projecte que dóna uns 2 milions d'euros de benefici a l'any i hi accedeixen uns 23 milions de persones.
Perquè una negoci a internet funcioni és molt important anunciar-se a Google. S'han de comprat Adwords per tal de que en els resultats surtis, per exemple si jo escric: "busco empleo" en els resultats em surtin totes les empreses.
Un dels projectes que estan tirant endavant ara és Artesana.com on gent que estudia disseny pugui penjar els seus projectes a la pàgina i qualsevol persona interessada en fer, cosir el model pot demanar-ho. Després hi ha una tercera persona que interactua que són els botiguers que poden interessar-se en vendre els dissenys a les seves botigues.

Un jove emprenedor ha de tenir; capacitat per superar el fracàs i d'arriscar-se (Cada fracàs ensenya a l'home algu que necessitava apendre - Dickens), motivació, conexió, necessitat de coneixament tant personalment com laboralment i contribució. També felxibilitat, creativitat, curiositat pel món i generositat. Després va parlar de talent que va fer una relació directa amb la passió. Si disfrutes fent la teva feina vol dir que tens talent.
Amb tot, va comentar el tema de la Generación Einstein i l'anècdota de que en una empresa els treballadors feien la seva feina i alhora tenien el messenger, el fotolog i altres coses obertes. D'aquesta manera mentre treballen parlen amb els seus amics. El director de l'empresa un dia va enviar un email dient que s'havia acabat el messenger a les hores de la feina. La productivitat va baixar en picat. Realment és veritat, avui en dia ens trobem en que podem fer més d'una cosa a la vegada. Estem estudiant i alhora amb el messenger, escoltant música i potser amb a tele oberta. En el meu cas jo estudio amb música i amb el messenger obert i si provo de tancar-lo tinc la sensació de que no em concentro prou. Per tant, realment tot aquesta teconologia ens ha absorvit tant que tenim la necessitat de tenir-ho obert i de sentir que en formem part.

Game Art

2007-10-23T05:14:00.000-07:00

El Game Art és un moviment que consisteix en explorar el món dels videojocs i crear pròpies versions de temes i estructures tecnològiques. En la majoria dels casos el que es busca amb aquestes noves creacions és la sàtira i la ironía del joc.

Distinguim diferents estils dintre d'aquest moviment,

Els que es basen en la creació de "parxes", des de gràfics fins al so o al disseny, aplicables a jocs ja existents
Pixel Art: on l'edició d'imatges és a nivell de pixels (videojocs per mòbils)
8 bit Art: generació dels videojocs dels 80'
Machinima: creació de videos utilitzant motors de videjocs, amb personatges, escenaris... el primer va ser el famós "Come-cocos". Es va utilitzar molt després per la creació dels videos finals dels jocs.

Però el que més em va cridar l'atenció l'exposició dels meus companys és el tema del joc relacionat amb la propaganda ja sigui electoralista o d'ideologia. Aquest moviment del Game Art s'ha utilitzat i s'utilitza actualment per tal de guanyar vots durant la campanya electoral mitjançant jocs virtuals.

A més, pel que fa el tema ideològic s'han creat programes amb temàtiques de guerra on has de matar gent de l'equip contrari però amb el rerefons publicitàri de l'excèrcit al qual pertany. Un exemple que em va sorpendre va ser el joc de l'Excèrcit Iraquià on després de jugar et pregunten si vols formar part del seu exèrcit. D'aquí, han sorgit molts jocs de contrapropaganda (http://www.molleindustria.org/en/tuboflex). Tot aques tema porta també a un nou món paral·lel que s'esta creant a través dels jocs virtuals on pots viure una vida ficticia a través de la pantalla del teu ordinador. D'aquesta manera els participants viuen "una segona vida" (Second Life), que està per veure fins a quin punt deixa de ser ficiticia per travessar la pantalla de l'ordinador i barrejar-se amb el món que entenem com a "real".

El Postcinema

2007-10-22T09:35:00.000-07:00

El Postcinema és un corrent influenciat per la televisió, la publicitat i el videoclip. Un corrent que trenca totalment amb el cinema estàtic per intentar representar una nova manera de realtitat i per canviar les relacions de l'espectador amb aquesta. Dos autors destacables en aquest àmbit del videoart (així és com s'anomena el seu format) són:

DOUGLAS GORDON

Aquest autor el que preten és ensenyar la seva percepció del món mitjançant imatges, videos o manipulacions d'obres clàsssiques com les 24 hores de Psicosis, basada en l'obra de Alfred Hitchcock, on relanteix el film fins al punt d'arribar a 24 hores de durada.

BILL VIOLA

L'autor es disitingeix per la inovació tecnologica i per la estreta relació que té amb l'art del passat. Molts dels seus treballs han estat inspirats en la iconografía i la filosofia de la tradició europea i oriental. The Passions és una de les seves obres més destacades on vol despertar una barreja de sentiments humans lligats al neixament i la resurrecció. Una altra de les seves creacions més conegudes és The Crossing on es pot veure un home en dos estats diferents, en foc i en aigua. D'aquesta manera ens mostra dos estats purs de la mateixa natura no només enfocat des d'un punt negatiu, sinó també volent mostrar la purificació i la capacitat de transformació, entre d'altres.

Per altra banda, la pregunta inicial que s'ha plantejat en la exposició sobre el Postcinema era: "les noves tecnologíes poden guanyar al cinema?"

És cert que des de la invenció del cinema s'ha anat evolucionant ja sigui des de passar del blanc i negre en color o la gran influència de l'animació digitial. Però el tema que preocupa i que ens pot ajudar a respondre la pregunta inicial són els nous programes o pàgines web que tenim a l'abast per tal d'aconseguir un film gratuïtament i des de casa. Un clar exemple que tothom coneix i que segurament ha utilitzat és l'Emule. Un dels desaventatges que va sortir a la llum quan va començar tot aquest moviment de les noves tecnologies vers el cinema és el tema dels drets d'autors. Avui en dia qualsevol persona pot veure o baixar-se una pel·licula des de internet, sentat a casa i sense haver-se de gastar diners en la gasolina del cotxe, l'entrada al cinema i les crispetes. És cert que la qualitat de imatge i so no és la mateixa però sembla que a la gent aquest factor no li dóna importància. Per tant, què passa amb les productores? Crec que ja fa un temps que s'ha començat a plantejar un nova estratègia publicitària on el film ara no és l'atractiu (perquè com ja he dit, pràcticament ningu paga per veure un film) sinó que han decidit buscar elements com les edicions especials: amb entrevistes al director, actors... merchandaising etc, que són la nova font d'inversió. D'aquesta manera, una persona que li agradi molt aquella pel·licula preferirà tenir la versió "extesa" que no pas la baixada d'internet. És aquest un dels factors que crec que està fent canviar la visió del cinema a marxes forçades, la lluita entre l'espectador (que busca i ha trobat una forma de plaer gratuit) i les productores (que busquen el benefici econòmic).

La Postfotografía

2007-10-19T11:38:00.000-07:00

La fotografía tiene una objetividad ficticia ya que permite todas las deformaciones posibles de la realidad. Es uno de los medios más eficaces para moldear nuestras ideas e influir en nuestro comportamiento porque la imagen responde a la necesidad en el hombre de dar una expresión a su individualidad. Port tanto, está dotada de una fuerza de persuasión muy explotada por los que la utilizan como medio de manipulación con el valor de despertar emociones, desempeñando un papel peligroso como manipulador para crear necesidades. Un caso muy claro de manipulación de la información fue el caso de la Unión Soviética, acusados de modificar la fotografía sobre el tejado del Reichstag el 2 de mayo de 1945 (Yevgeni Khaldei). En la segunda se añadió humo en el horizonte para dar más dramatismo y reforzar su afirmación de que aún se combatía en Berlín en el momento de ser tomada. Un mes después, se ordenó una nueva manipulación por parte de las autoridades soviéticas, en la que se eliminó el reloj de la mano derecha del Oficial porque los soviéticos consideraban que lucir relojes de pulsera daría una imagen de saqueadores al Ejército Rojo. También se oscureció el humo de fondo reforzando aún más la hipótesis de la fotografía "posada" tras el final de los combates, el carro de combate que aparece en la parte inferior izquierda de la fotografía.

Todo este mundo de la manipulación nos lleva al concepto de Postfotografía, dónde se plantea la preocupación de los efectos de la fotografía con la aparición de los nuevos medios. Segun Raymond Williams (TELEVISIÓN, TECNOLOGÍA Y FORMAS DE CULTURA. Londres, 1974.) la imagen digital es una abstracción inexorable de lo visual, una tecnología que reubica la visión y la rompe desde el punto de vista del espectador. Esto nos lleva a pensar tal y cómo dice Jesús Martín Barbero (Nuevos modos de leer. REVISTA DE CRÍTICA CULTURAL, Stgo, 1999.) que el impacto de la tecnología digital en la producción, la circulación y el consumo de imágenes fotográficas no debe ser tomado demasiado a la ligera, ya que: "en la imagen electrónica se gestaría la masificación y el repliegue hacia lo privado".

Por tanto la conclusión sería que la fotografía como medio ya no se trata solamente de un proceso de registro, sino que también de la interpretación del autor de su mundo real; de sus realidades interiores y exteriores. Entonces representa que la fotografía no necesita tener un referente. Con esto, la fotografía ha llegado a ser el lenguaje más corriente de nuestra civilización dónde el campo de acción de la imagen ha llegado a ser autónomo e incluso a cuestionar la existencia del "mundo real".