El Postcinema
El Postcinema és un corrent influenciat per la televisió, la publicitat i el videoclip. Un corrent que trenca totalment amb el cinema estàtic per intentar representar una nova manera de realtitat i per canviar les relacions de l'espectador amb aquesta. Dos autors destacables en aquest àmbit del videoart (així és com s'anomena el seu format) són:
DOUGLAS GORDON
Aquest autor el que preten és ensenyar la seva percepció del món mitjançant imatges, videos o manipulacions d'obres clàsssiques com les 24 hores de Psicosis, basada en l'obra de Alfred Hitchcock, on relanteix el film fins al punt d'arribar a 24 hores de durada.
DOUGLAS GORDON
Aquest autor el que preten és ensenyar la seva percepció del món mitjançant imatges, videos o manipulacions d'obres clàsssiques com les 24 hores de Psicosis, basada en l'obra de Alfred Hitchcock, on relanteix el film fins al punt d'arribar a 24 hores de durada.
BILL VIOLA
L'autor es disitingeix per la inovació tecnologica i per la estreta relació que té amb l'art del passat. Molts dels seus treballs han estat inspirats en la iconografía i la filosofia de la tradició europea i oriental. The Passions és una de les seves obres més destacades on vol despertar una barreja de sentiments humans lligats al neixament i la resurrecció. Una altra de les seves creacions més conegudes és The Crossing on es pot veure un home en dos estats diferents, en foc i en aigua. D'aquesta manera ens mostra dos estats purs de la mateixa natura no només enfocat des d'un punt negatiu, sinó també volent mostrar la purificació i la capacitat de transformació, entre d'altres.
L'autor es disitingeix per la inovació tecnologica i per la estreta relació que té amb l'art del passat. Molts dels seus treballs han estat inspirats en la iconografía i la filosofia de la tradició europea i oriental. The Passions és una de les seves obres més destacades on vol despertar una barreja de sentiments humans lligats al neixament i la resurrecció. Una altra de les seves creacions més conegudes és The Crossing on es pot veure un home en dos estats diferents, en foc i en aigua. D'aquesta manera ens mostra dos estats purs de la mateixa natura no només enfocat des d'un punt negatiu, sinó també volent mostrar la purificació i la capacitat de transformació, entre d'altres.
Per altra banda, la pregunta inicial que s'ha plantejat en la exposició sobre el Postcinema era: "les noves tecnologíes poden guanyar al cinema?"
És cert que des de la invenció del cinema s'ha anat evolucionant ja sigui des de passar del blanc i negre en color o la gran influència de l'animació digitial. Però el tema que preocupa i que ens pot ajudar a respondre la pregunta inicial són els nous programes o pàgines web que tenim a l'abast per tal d'aconseguir un film gratuïtament i des de casa. Un clar exemple que tothom coneix i que segurament ha utilitzat és l'Emule. Un dels desaventatges que va sortir a la llum quan va començar tot aquest moviment de les noves tecnologies vers el cinema és el tema dels drets d'autors. Avui en dia qualsevol persona pot veure o baixar-se una pel·licula des de internet, sentat a casa i sense haver-se de gastar diners en la gasolina del cotxe, l'entrada al cinema i les crispetes. És cert que la qualitat de imatge i so no és la mateixa però sembla que a la gent aquest factor no li dóna importància. Per tant, què passa amb les productores? Crec que ja fa un temps que s'ha començat a plantejar un nova estratègia publicitària on el film ara no és l'atractiu (perquè com ja he dit, pràcticament ningu paga per veure un film) sinó que han decidit buscar elements com les edicions especials: amb entrevistes al director, actors... merchandaising etc, que són la nova font d'inversió. D'aquesta manera, una persona que li agradi molt aquella pel·licula preferirà tenir la versió "extesa" que no pas la baixada d'internet. És aquest un dels factors que crec que està fent canviar la visió del cinema a marxes forçades, la lluita entre l'espectador (que busca i ha trobat una forma de plaer gratuit) i les productores (que busquen el benefici econòmic).
És cert que des de la invenció del cinema s'ha anat evolucionant ja sigui des de passar del blanc i negre en color o la gran influència de l'animació digitial. Però el tema que preocupa i que ens pot ajudar a respondre la pregunta inicial són els nous programes o pàgines web que tenim a l'abast per tal d'aconseguir un film gratuïtament i des de casa. Un clar exemple que tothom coneix i que segurament ha utilitzat és l'Emule. Un dels desaventatges que va sortir a la llum quan va començar tot aquest moviment de les noves tecnologies vers el cinema és el tema dels drets d'autors. Avui en dia qualsevol persona pot veure o baixar-se una pel·licula des de internet, sentat a casa i sense haver-se de gastar diners en la gasolina del cotxe, l'entrada al cinema i les crispetes. És cert que la qualitat de imatge i so no és la mateixa però sembla que a la gent aquest factor no li dóna importància. Per tant, què passa amb les productores? Crec que ja fa un temps que s'ha començat a plantejar un nova estratègia publicitària on el film ara no és l'atractiu (perquè com ja he dit, pràcticament ningu paga per veure un film) sinó que han decidit buscar elements com les edicions especials: amb entrevistes al director, actors... merchandaising etc, que són la nova font d'inversió. D'aquesta manera, una persona que li agradi molt aquella pel·licula preferirà tenir la versió "extesa" que no pas la baixada d'internet. És aquest un dels factors que crec que està fent canviar la visió del cinema a marxes forçades, la lluita entre l'espectador (que busca i ha trobat una forma de plaer gratuit) i les productores (que busquen el benefici econòmic).
Etiquetas: Art Digital
muy buena foto te dejo my blog
laesquinadelinfinito267.blogspot.com
» Publicar un comentario