<body><script type="text/javascript"> function setAttributeOnload(object, attribute, val) { if(window.addEventListener) { window.addEventListener('load', function(){ object[attribute] = val; }, false); } else { window.attachEvent('onload', function(){ object[attribute] = val; }); } } </script> <div id="navbar-iframe-container"></div> <script type="text/javascript" src="https://apis.google.com/js/platform.js"></script> <script type="text/javascript"> gapi.load("gapi.iframes:gapi.iframes.style.bubble", function() { if (gapi.iframes && gapi.iframes.getContext) { gapi.iframes.getContext().openChild({ url: 'https://www.blogger.com/navbar.g?targetBlogID\x3d277734167287304196\x26blogName\x3dMarta\x27s+BloG\x26publishMode\x3dPUBLISH_MODE_BLOGSPOT\x26navbarType\x3dBLUE\x26layoutType\x3dCLASSIC\x26searchRoot\x3dhttps://marta-pique.blogspot.com/search\x26blogLocale\x3des\x26v\x3d2\x26homepageUrl\x3dhttp://marta-pique.blogspot.com/\x26vt\x3d8124685008647266880', where: document.getElementById("navbar-iframe-container"), id: "navbar-iframe" }); } }); </script> <script language="javascript"> var blogUrl = "disculpinlesmolesties.blogspot.com"; function showCategory(category){ category = "\\\\""+category+"_\\\\""; var url = "http://search.blogger.com/?ui=blg&as_q=" + escape(category) + "&amp;bl_url=" + blogUrl; window.location.href = url; } </script>

El Món Virtual


Tots sabem de que va aquest tema, perquè n'em parlat al llarg de la carrera i a més a més hem pogut anar a conferències on sen's ha explicat què és i en què consisteix, per tant crec que no cal que torni a explicar de què va. Simplement vull fer una reflexió. I és que jo em pregunto, no és prou difícil viure el dia a dia, viure en el que anomenem "món real" perquè a sobre haguem de viure una vida paral·lela? o és que en aquesta segona vida no hi ha problemes? La second life és el món virtual que més conec i tot i així encara no sé ben bé com funciona perquè mai l'he provat.. però sé que interactues amb altres persones, que hi ha botigues, publicitat... que també tens diners i que per tant els gastes o els inverteixes.. és a dir.. exactament igual que la vida que vius amb persones "reals", palpables.

Fins i tot els mitjans de comunicació comencen a fer-se un forat en aquests mons virtuals. He trobat una entrevista a JosepRamon Tomsen a La Vanguardia on es parla d'un cas molt innovador d'un grup de periodistes catalans que ha creat el primer mitjà informatiu especialitzat en Second Life: SecondNews. Tomsen, és "l'avatar" d'un dels periodistes d'aquesta nova web.

Tot aixó em resulta estrany... suposo que hi ha molta gent que aprofita aquestes segones vides per tenir aquella vida que no han tingut, per conèixer aquella dona\home que no han conegut... però és que això per mi.. és viure en un món falç on tot el que veus no és real, perquè cadescú es crea a ell mateix i modifica els seus defectes... i jo per això, ja tinc els somnis.

Companys, no ens desanimem, si no trobem feina en el "món real" sempre podem provar sort en el "món virtual"

Etiquetas:

| Seguent »
| Seguent »
| Seguent »
| Seguent »
| Seguent »
| Seguent »
| Seguent »
| Seguent »
| Seguent »

23 de enero de 2008, 11:57

I... perquè no un món virtual per anar a classe des de casa i estalviar-nos haver d'anar fins a Vic? Potser fins i tot podríem deixar al nostre personatge que prengués apunts mentre nosaltres allarguem el son. Així quan ens llevem tard li podem dir que ens els passi a net i tot i au, imprimim i a estudiar! ;)    



23 de enero de 2008, 12:15

home.. vist d'aquesta manera, la idea no pinta gens malament.. però de fet el tema aquest de no haver de fer classes presencials ja existeix.. per exemple la UOC. Ara el tema del personatge seria bastant interessant.. ;)De totes maneres, em consta que a la SecondLife ja existeixen escoles de formació, no sé a quin nivell.. però hi són i t'hi pots matricular. Potser d'aquí un temps haver fet una diplomatura a una universitat de la SecondLife tindrà més prestigi que no pas haver-la fet a la UVIC. Tot és possible.    



23 de enero de 2008, 13:32

Jo sincerament estic d'acord amb el que diu la Marta. Si no tenim suficient amb un món real, en el què la majoría de persones no acabem d'estar del tot incorporades, adaptades o relacionades; Per què volem un altre realitat àrtificial i secundària, en la que podem fer exactament el mateix que en la realitat?. Suposo que deu ser per la comoditat de poder ser anónim.    



24 de enero de 2008, 12:09

Sí, i perquè pots fer el que vulguis, i si la cagues, "reset" i tornem a començar!    



» Publicar un comentario