El silenci de John Cage
4'33'' és la composició que sen's va presentar durant l'exposició de John Cage. Aquesta cançó consisteix en quatre minuts i trenta tres segons de silenci. Art? això diuen.
John Cage va fer aquesta obra com a critica social del gust musical i de la mercantilització d'aquest art a través de la indústria musical o món de l'espectacle. Em va cridar l'atenció l'experiment que va fer en una cambra aillada acusticament. Diu que tot i ser una habitació preparada per no tenir camp mena d'eco o soroll extern, ell durant l'estada allà va sentir dos sorolls: un agut i un greu. L'agut feia referencia al funcionament del seu sistema nerviós i el grau era la circulació de la seva sang. Això ens demostra que sempre hi ha sorolls, encara que siguin tan "insignificants" com la circulació de la sang. I és que com diu Cage "Hasta que muera habrá sonidos. Y continuarán después de mi muerte. No hay que preocuparse por el futuro de la música."
A vegades la reivinidicació que més arriva és aquella que resta en silenci. Els silencis diuen molt, tan si és per música, en una conversa o és el teu cor. Aquí us deixo el meu silenci...
John Cage va fer aquesta obra com a critica social del gust musical i de la mercantilització d'aquest art a través de la indústria musical o món de l'espectacle. Em va cridar l'atenció l'experiment que va fer en una cambra aillada acusticament. Diu que tot i ser una habitació preparada per no tenir camp mena d'eco o soroll extern, ell durant l'estada allà va sentir dos sorolls: un agut i un greu. L'agut feia referencia al funcionament del seu sistema nerviós i el grau era la circulació de la seva sang. Això ens demostra que sempre hi ha sorolls, encara que siguin tan "insignificants" com la circulació de la sang. I és que com diu Cage "Hasta que muera habrá sonidos. Y continuarán después de mi muerte. No hay que preocuparse por el futuro de la música."
A vegades la reivinidicació que més arriva és aquella que resta en silenci. Els silencis diuen molt, tan si és per música, en una conversa o és el teu cor. Aquí us deixo el meu silenci...
Etiquetas: Art Digital
This entry was posted
on lunes, 14 de enero de 2008 at 5:59.
You can skip to the end and leave a response.
23 de enero de 2008, 11:54Jo crec que el silenci absolut, concebut com a l'absència real de so no existeix com a tal, sinó que és un fet totalemnt perceptiu i som nosaltres els que li apliquem, segons el cas una càrrega significativa o una altre.
» Publicar un comentario